Aquest final de curs vaig tenir el plaer d’assistir, al Teatre
Principal de Valls, a les magnífiques representacions de final de curs de La
Peça, escola de teatre. Els més petits van oferir una versió d’ “El petit
príncep” i els més grans, una de “La vida és somni”, de Calderón, a partir de
l’adaptació de “La farsa del príncep encadenat”.
El bon teatre sempre convida a la reflexió i mai no deixa
indiferent. En aquesta segona obra, s’explica el drama de Segimon, empresonat
en néixer per fer cas d’unes prediccions astrològiques que diuen que serà un
príncep cruel i malvat.
I aquí salta l’espurna que encén una idea que uneix dues coses
importants per a mi: el teatre i l’astrologia.
Quan faig interpretació de cartes de 4 pilars (això és, cartes
astrals treballades des del punt de vista de l’astrologia xinesa), sempre
insisteixo que la sort del cel influeix i condiciona però no determina.
Aprofundir en la pròpia carta ha de permetre conèixer millor la
nostra essència, les nostres capacitats, les nostres febleses, allò que ens
resulta positiu de fer, la tendència que seguirà la nostra existència segons
els seus cicles... Aquesta informació ens ha d’ajudar a fer que la vida flueixi
de la manera més equilibrada possible.
Aquest bagatge i la lliure elecció (que forma part d’allò que
els xinesos en diuen “la sort de l’home”: el que decidim fer o no fer, el com
actuem, etc.) configuren la direcció que prenem i, en conseqüència, el destí
que hi trobarem. No tot està escrit. I l’astrologia ha d’ésser una eina d’ajut
i de millora; en cap cas, la llavor d’unes creences limitadores.
Amb un altre enfocament, potser en Segimon, en lloc d’ésser
reclòs, hauria estat acompanyat en la seva infantesa per uns adults pendents
d’ajudar-lo a canalitzar les seves energies de la forma més adequada per a ell.
És clar que, aleshores, la història no donaria peu a parlar
dramàticament del destí i de la llibertat ni a oferir la visió barroca de la
vida com a somni i tragèdia. En conseqüència, potser, en lloc d’un clàssic, la
història d’aquest príncep seria un llibre d’autoajuda més!
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada