El títol d’aquest article correspon
al d’un llibre publicat el 1999 pel doctor japonès Masaru Emoto amb el subtítol “La
bellesa oculta de l’aigua”. El trobareu en castellà editat per La liebre de
marzo, acompanyat d’un DVD amb un interessant documental.
Amb textos il·lustrats per multitud de
fotografies, mostra els resultats del treball de recerca de més de vint anys
dut a terme per ell i el seu equip sobre l’anàlisi de mostres d’aigua
cristal·litzada –procedents de molts països- i de com aquesta es veu influïda
per factors com la música o la consciència de les persones.
Així, la bellesa i la simetria dels
cristalls formats per aigües no contaminades o sotmeses a música clàssica o
etiquetades amb paraules com “gràcies” o “comprensió” contrasten amb la lletjor
i la irregularitat de les procedents de rius contaminats o exposades a sorolls
o etiquetades amb mots com “odi”.
Sembla, doncs, que uns estudis que
van començar amb la voluntat d’avaluar aigües d’orígens diferents van acabar
evidenciant que les emocions i els pensaments humans poden alterar l’estructura
de l’aigua.
Si ens aturem a pensar que el cos
humà està format per un setanta per cent d’aigua, potser allò que sempre es diu
que els pensaments creen realitats comenci a tenir més sentit que mai.
Diu Emoto: “L’aigua és el mirall que
té la capacitat de mostrar-nos allò que no podem veure”.
Si el tema us interessa, a més de
llegir el llibre, podeu trobar-ne molta més informació a www.masaru-emoto.net.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada