El
títol d’aquest post és el d’un llibre de 2010 de Michel Pastoreau, editat
ara per Periférica. L’autor, nascut a París el 1947, és historiador i
especialista en colors, imatges i símbols.
A
partir dels seus records personals -amb pedagogia, sentit de l’humor i una
forta càrrega cultural-, va atorgant protagonisme als colors per, un a un, anar
destriant-ne la història, les seves denominacions en diverses llengües, les
aplicacions i el seu simbolisme, així com passejar a través de molts temes:
moda, esports, objectes, banderes, política, cinema, etc.
Entre d’altres, mira de respondre preguntes com “Quins records tenim dels colors de la nostra infantesa?”; “Allò que recordem d’un color determinat era realment d’aquest color?”; “Quins colors associem a determinats records?”; “Transforma la memòria els colors a voluntat seva?”; “Per què la Caputxeta va lligada al color vermell?”; “Per què algunes cultures rebutgen determinats colors?”; Com es trien els colors d’una bandera?”...
En
una entrevista publicada a El País Semanal (firmada per Guillermo Altares) fa
uns mesos, explicava una curiositat sobre el blanc i el negre: “Per a
nosaltres, és evident que el blanc és el contrari del negre i que els dos
colors formen una mena de parella, però això és quelcom molt recent, perquè en
l’antiguitat no hi ha res que sigui negre i blanc, només alguns animals. El
veritable contrari del blanc és el vermell. Cal esperar la impremta, la imatge
de la tinta negra sobre el blanc, per començar a mirar el blanc i el negre com
a contraris, com un món a part de les resta de colors”.
Una lectura interessant per regalar o
regalar-se i parar atenció a aspectes en què potser no ens fixem en el dia a dia.
Paul Gauguin deia: “És l’ull de la
ignorància el que assigna un color fix i immutable a cada objecte. Si veus un
arbre de color blau, fes-lo de color blau”.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada